Vés al contingut

Alemany suabi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaAlemany suabi
Schwäbisch Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua, dialecte i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Dialecte dealemany Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius820.000 Modifica el valor a Wikidata (2006 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deSuàbia, Baden-Württemberg i Baviera Modifica el valor a Wikidata
EstatAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües germàniques
llengües germàniques occidentals
alt alemany
alt alemany superior
alamànic Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3swg Modifica el valor a Wikidata
Glottologswab1242 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueswg Modifica el valor a Wikidata
IETFswg Modifica el valor a Wikidata

El suabi[1][2] (Schwäbisch Schwäbisch (pàg.))[3] és un dels grups dialectals de l'alemany alamànic, que pertany al continu dialectal de l'altgermànic superior. Es parla principalment a Suàbia, situada a la part central i sud-est de la regió de Baden-Württemberg (incloent-hi la capital, Stuttgart i al Jura Suabi, així com al sud-oest de Bavària (la Bavària suàbia). A més, l'alemany suabi també és parlat pels alemanys del càucas a Transcaucasia. Els dialectes de la població hongaresa, ex-iugoslava i romanesa del danubi suabi són normalment denominats suabis, i es remunten no només al suabi, sinó que també als dialectes franconis, bavaresos i de l'àrea de Hesse, amb diferents graus d'influència dels dialectes inicials.[4]

Descripció

[modifica]

El suabi pot ser difícil d'entendre pels parlants de l'alemany estàndard (Hochdeutsch), degut a la seva pronunciació i la peculiar gramàtica i vocabulari. Per exemple, en alemany estàndard, «melmelada de maduixa» es diu Erdbeermarmelada, mentre que en suabi li'n diuen Bräschdlingsgsälz.[5]

Característiques

[modifica]
  • El final en «-ad» s'utilitza pels verbs en primera persona del plural; per exemple, «anem» és wir gangad en comptes de l'estàndard wir gehen.
  • Com en altres dialectes alamànics, la pronunciació de la «s» davant de «t» i «p» esdevé [ʃ]; per exemple, Fest («festa»), es pronuncia com Feschd.
  • El temps d'atac de la sonoritat de les oclusives és a mig camí entre el que s'esperaria per veure-hi un contrast clar entre les pauses aspirades sordes i sonores. Aquesta diferència és notable, sobretot, en les pauses sordes:
«t» a «d» «p» a «b»
Alemany Suabi Català Alemany Suabi Català
Tasche Dasch Bossa putzen butza Netejar
Tag Dag Dia Papa Baba Papà
  • Una altra característica és l'addició del sufix diminutiu «-le» a moltes paraules. Amb l'addició de «-le» (que es pronuncia /lə/), l'article del substantiu esdevé automàticament «das». Aquest «-le» suabi és comparable als diminutius «-lein» o «-chen» de l'alemany estàndard, però el seu ús en la varietat suàbia és molt més comú. Per exemple, una «caseta» (en alemany: Haus), és una Häuschen en alemany estàndard, però una Heisle en suabi. En algunes regions, «-la» s'utilitza pel plural, per tant, «casetes» seria Heisla.
Alemany Suabi Català
Zug Zigle Tren
Haus Heisle Casa
Kerl Kerle Xicot
Mädchen Mädle Noia
Baum Baimle Arbre
Alemany Suabi Exemple

(Alemany = Suabi)

a curta [a] [a] machen = macha
[ɔː] schlafen = schlofa
e curta [ɛ] [e] Mensch, fest = Mentsch, fescht
[ɛ] Fest = Fäscht
e llarga [eː] [ɛa̯] leben = läaba
o curta [ɔ] [ɔ] Kopf = Kopf
o llarga [oː] [aʊ̯] hoch, schon = hau, schau
ö curta [œ] [e] können, Köpfe = kenna, Kepf
ö llarga [øː] [] schön = schee
i curta [ɪ] [e] in = en
i (ie) llarga [iː] [ia̯] nie = nia
ü curta [ʏ] [ɪ] über = iber
ü llarga [yː] [ia̯] müde = miad
u curta[ʊ] [ɔ] und = ond
u llarga [uː] [ua̯] gut = guat
ei [aɪ̯] [ɔa̯], [ɔɪ̯] Stein = Schdoa/Schdoi
[a̯i] mein = mei
au [aʊ̯] [aʊ̯] laufen = laofa
[a̯u] Haus = Hous
eu [ɔʏ̯] [a̯i], [ui̯] Feuer = Feijer/Fuijer

En moltes regions, el suabi es parla amb una entonació única que també es mostra quan els parlants nadius de suabi parlen en alemany estàndard. A més, els suabis no diferencien entre /s/ i /z/ i per tant, realitzen aquests sons com a /s/ quan parlen alemany estàndard.

Les oclusives sonores, les fricatives post-alveolars i l'ús freqüent de diminutius amb sufixos que contenen la «l» dona a aquest dialecte un estil molt «tou» o «suau», sovint amb un gran contrast amb les varietats d'alemany parlades al nord, que són més dures.

Classificació i variació

[modifica]
Un adhesiu on hi diu: «Ho podem fer tot, menys (parlar) alemany estàndard.»

El suabi es considera un dialecte de l'alamànic, que a la vegada, és un dels dos tipus de dialecte de l'altgermànic superior (conjuntament amb el bavarès). El codi lingüístic ISO 639-3 pel suabi és swg.

El dialecte suabi es compon de nombrosos sub-dialectes, que tenen les seves pròpies variacions. Aquests sub-dialectes es poden categoritzar segons la formació del participi del verb «sein» (ser), que pot ser gwäa o gsei. Els Gsei són els més propers als altres dialectes alamànics, com per exemple l'alemany suís.[6]

Referències

[modifica]